SONET

Quan ella dorm el gaudi somnolent

Del vell jardí vibrant de flors i nit,

Passant per la finestra sóc el vent,

I tot és com un alenar florit.

Quan ella dorm i sense fer-hi esment

Tomba a les grans fondàries de l’oblit,

L’abella só que clava la roent

Agulla –furia i foc- en el seu pit

La que era estampa, encís i galanor

I moviment ambigu, és plor i crit.

I jo, causa del dol, de la dolçor

En faig lasses delícies de pecat,

I Amor, que veu, ulls closos, el combat,

S’adorm amb un somriure embadalit

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Nou poemes

Localització

Aquest és el tercer poema de llibre Nou Poemes. Que serà la primera obra de Rosselló publicada al 1933. Es considerada com una provatura poètica i podem veure les influències de l’Escola Mallorquina i també de Gabriel Alomar. A causa de la influència de l’Escola Mallorquina trobem un ambient paisatgístic i força tradicionalista. No serà considerat un gran poeta del segle XX fins al llibre pòstum: Imitació del foc.

En el llibre Nou Poemes trobem, per tant, una barreja d’influències pròpies d’un escriptor que s’està iniciant en el seu ofici. Hi ha una poesia poc discursiva i el paisatge és utilitzat per a introduir un contingut reflexiu. Hi ha molta reflexió.

Parafraseig per estrofes

-       Estrofa primera:

Una noia queda adormida plàcidament al jardí. És de nit i tot és en harmonia, el narrador observa l’escena com si fos el vent que envolta aquell indret.

-       Estrofa segona:

Quan la noia queda adormida comença a sentir un dolor. El narrador sap que és ell el qui provoca aquest mal.

-       Estrofa tercera:

Aquella noia que dormia plàcidament, amb tranquil·litat i encís, comença a patir un malson a causa del dolor que sent per l’amor que té cap al narrador. I comença a plorar i cridar.

-       Estrofa quarta:

El narrador, que observa l’escena. Sent una petita alegria al seu interior al veure l’amor que la noia sent per ell. I tot observant-ho, s’adorm amb un somriure.

Anàlisi formal

Aquest poema està format per quatre estrofes de quatre versos les dues primeres i tres les dues darreres.

Observant l’estructura podem observar que és un sonet que presenta versos de deu síl·labes amb rima consonant, d’art major. La rima és ABAB ABAB CDC EED.

En quant a figures retòriques podem trobar una personificació del vent. Una metàfora utilitzant la picada d’abella. A més trobem una enumeració quasi constant. Molt comú del llibre al qual pertany el poema. L’ambient és un paisatge d’un jardí a la nit que porta a un sentiment interior d’una noia amb el desamor i el plaer de l’estimat veient l’escena.

Conclusió

Aquest poema de Rossellò Pòrcel tracta del dolor que sent una noia mentre somia en el seu estimat i del plaer que sent aquest mentre observa l’escena i cau adormit.

Personalment m’ha resultat divertit intentar desxifrar el que significava cada estrofa d’aquest poema i he intentat donar una explicació coherent. El poema busca sempre una perfecció formal. El llenguatge està ben cuidat i presenta poc discurs i molta reflexió.