INICI DE CAMPANA

INICI DE CAMPANA

Inici de campana

efímer entre els arbres

-fora porta- de tarda.

La pols dels blats apaga

un or trèmul en punxes

blanquinoses de plana.

L'àmbit vincla i perdura

comiats d'enyorances

d'avui mateix. Desvari

de vies solitàries.

Argila i calç. Finestres

de la casa tancada,

quan torno, d'horabaixa,

girant-me adesiara.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Quadern de sonets

Localització

Aquest poema forma part del llibre Quadern de Sonets publicat el 1934, quan el poeta ja ha conclòs dos cursos comuns i dos d’especialització, i li és concedida una beca per assistir als cursos d’estiu de la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, on coneixerà a intel·lectuals com Pedro Salinas o Dámaso Alonso.

Es revelen les influències de l’Escola Mallorquina pel que fa la contenció del sentiment i la forma rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.

Parafraseig

Aquest poema comença amb el so d’una campana, quan ja s’ha acabat el dia i és capvespre, que simbolitza l’efímer. Mostra un paisatge cada cop més trist i fosc, pels carrers no hi ha ningú, les vies són solitàries i les finestres de les cases estan tancades. El poeta va endinsant-se cap a la foscor a mesura que es va fent de nit.

En aquest poema s’identifica com en cap altre, el jo poètic, el jo interior del poeta en la realitat sempre canviant: Tot flueix. Destaca l’efímer, les coses que ocorren i de sobte han quedat en el passat, com és un capvespre, que és el que s’explica en el poema.

Anàlisi formal

El poema està format per una sola estrofa amb catorze versos hexasíl·labs, és a dir d’art menor. Tenen tots rima assonant excepte el segon, el cinquè, el vuitè, el desè i l’onzè, el novè no te rima. Podem dir que són versos femenins.

Es dóna a conèixer que estem en el capvespre amb una metàfora que diu “fora porta de tarda” i una altra que diu “la pols dels blats apaga un or trèmul” que fa referència al color que té el blat amb el petit raig de llum que li arriba i que s’està apagant. També hi ha una personificació, ja que “apagar” és una acció humana.

Conclusió

Aquest poema el qual pertany a al llibre Quadern de sonets va ser publicat l’any 1934. Parla simplement de com amb el so d’una campana s’acaba el dia, ens situa en un paisatge cada cop més trist i fosc, tot està solitari. El poeta cada cop està més a prop de la foscor fent referència a quan es va fent de nit. És un poema format per una sola estrofa de catorze versos. En aquest poema podem veure la contenció dels sentiments de l’autor que es pot veure en tots els poemes d’aquest llibre.