Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M'exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d'aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L'alba
s'acosta ja amb l'espasa,
i l'ardor temerari que m'encén
allunya les estrelles.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Imitació del foc
Localització
Aquest poema pertany a
Imitació del foc. És el moment més àlgid de la lírica de Rosselló-Pòrcel
i on s’evidencia més clarament el seu neobarroquisme, amb la reescriptura dels
models catalans, i més en concret de Francesc Vicent Garcia. El llibre el
lliga, també, amb la Generación del 27, Garcia Lorca en especial, i el seu
neopopularisme. Imitació del foc deixa veure influències de Gabriel Alomar i encara de Baudelaire, Valéry i d’altres
simbolistes francesos.
Va dedicar Imitació del foc al seu amic, l'escriptor
Salvador Espriu.
Parafraseig
Aquest poema ens parla
de la mort però que dóna sentit veritable a la vida. El que impulsa, exalta i
mou el poeta és, precisament, l’ànsia d’escapar al seu domini fosc, el poder
del qual descriu i simbolitza al mateix temps en una tempestat de flama. L’alba
allunya les estrelles, és a dir el domini fosc. També es podria lligar amb l'estat de
"mort" simbòlica que va significar la suspensió de l'Estatut i la
condemna a mort del govern de la Generalitat.
Anàlisi formal
Aquest poema està
format per una sola estrofa d’onze versos. Els quals es combinen en versos de
set i deu síl·labes.
La rima és assonant i
combina versos d’art major amb versos d’art menor.
En quant a figures
retòriques fa una personificació de la foscor i de la mort. Metàfora constant.
Conclusió
Aquest poema de
Rosselló pertany a la seva obra més famosa, publicada després de la seva mort: Imitació
del foc. El poeta comença a tenir un estil propi que serà molt valorat pels
crítics de l‘època. El poema és molt reflexiu i parla de la mort que dóna
sentit veritable a la vida. Té un rerefons polític.
No hay comentarios:
Publicar un comentario