Cada nit el protagonista d’aquest conte escolta tres cops
donats a la paret de la seva cambra i després el tic-tac d’un pèndol que no
correspon a ningun dels rellotges que te a casa. Un dia, amb gran valentia, al
sentir els mateixos sorolls de cada nit, va preguntar: “Que passa?” i una veu
li va contestar: “Sóc jo!”. Era un esperit que volia demanar-li ajuda per fer
una cosa que li han encomanat (són gent manada diu l’esperit mateix). El
protagonista va preguntar-li que en que podia ajudar-lo i l’esperit va
explicar-li que un comerciant (del qual ell és l’esperit parent) agafarà al dia
següent l’exprés de les deu, el qual descarrilarà i crearà moltes desgràcies.
Diu l’esperit que ell no pot avisar al comerciant perquè, cada vegada que ho
intenta, el comerciant fuig de casa desesperat. El protagonista diu que cal
avisar a tothom per que no agafi aquell exprés, però l’esperit diu que a ell
només li han manat que avisi al comerciant. El protagonista insisteix que per
ell és un deure avisar a tothom i el que va fer va ser, l’endemà, anar al diari
i posar una nota que avisava de l’incident.
Ell volia
que la publiquessin a primera pàgina, en negreta i enquadrada però els del
diari trobaven que era prematur donar aquella noticia abans de temps i va optar
per l’últim recurs, anar a la companyia de ferrocarrils a avisar. El director
va dir-li que el ferrocarril de las deu descarrila cada dia perquè es podria
dir que és com una mena de tic i també diu que hi ha molt poques persones que
l’agafin. El protagonista es queixa dient que els passatgers mereixen garanties
i el director de la companyia li diu que els tenien assegurats. Va tornar a
cridar a l’esperit (a les 12h) i li va dir que era un quimèric*.
*Quimèric: Imaginat, sense fondament
-
Protagonista: no s’especifica el seu nom i es el narrador
-
Esperit
-
Director de la companyia de ferrocarrils
Fet trasbalsador: moment en el qual s’apareix l’esperit,
com cada nit, i el protagonista s’anima a contestar-lo.
Temps: durant dues nits, des de l’avís fins a l’acusació de
quimèric al fantasma.
Espai: la casa del protagonista, el diari i la companyia de
ferrocarrils. També podríem esmentar l’exprés de les deu que és el mòbil de la
història.
Significat: no alterar a un gran nombre de gent per una nimietat.
També podem veure com Pere Calders fa, a través del protagonista, una
declaració de principis. La transgressió del registre, característica de la
literatura caldersiana, s’hi pot observar a diferents nivells. En primer lloc,
la condició natural del fantasma, presentat com una realitat ordinària; de nit,
quan sentim uns cops a la paret, els més normal és que es tracte d’un esperit
que prova de cridar la nostra atenció. En la descripció que fa del fantasma,
ens trobem amb un joc lingüístic irònic establert entre la condició espectral
del fantasma que, físicament, no toca de peus a terra, tal i com prescriu el
tòpic, i el sentit figurat de l’expressió que utilitza Calders “amb l’aire de
no tocar de peus a terra”.
