COMPLIMENT A MERCEDES

Els clavells s’incendien,

per imitar-te, quan

tu passes per davant.

I, per felicitar-te,

les pluges ploren, fan

damunt els vidres, vidre,

damunt el vidre, cant.

El carrer de Montcada,

el dia del teu sant,

t’abraci, vell, galant.

Per brodar-te la gràcia

no trobo diamant.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel,  Imitació del foc

 Localització del poema

Aquest poema pertany al tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Imitació del foc, el qual és un poemari pòstum de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, va ser publicat l’any 1938 a Barcelona.

Aquest llibre conté 30 poemes que estan dividits en tres apartats que són:

- Fira encesa

      - Rosa secreta

      -  Arbre de flames

Aquest poema, Compliment a Mercedes, pertany al primer apartat. Es veu com desapareix la contenció del poeta i com continua una presència barroca. En el títol es pot veure com fa referència al foc, és un element molt important a les seves obres, hi ha un gran domini d’aparicions d’elements lligats al foc, aquesta referència no només es pot veure en el títol del llibre sinó en el títol de dos dels tres apartats també (Fira encesa i Arbre de flames). El foc és utilitzat per fer una visió del món, una lluita entre contrarisàel foc existeix com a producte d’allò que crema, aquí podem veure la influència d’Heràclit.

Hi podem trobar ressons de la seva preocupació per la literatura castellana, un neopopularisme semblant al de García Lorca o Alberti i també la forma acurada de J. Guillén. També es poden veure repercussions del surrealisme europeu i de l’avantguardisme.

      Parafraseig

Mercedes Montañola és una amiga i companya d’Universitat, és a ella a qui li dedica aquest poema.

A la primera estrofa fa una referència al títol, Imitació del foc, com es pot veure en el primer vers quan diu “incendien” i en el segon quan diu “imitar-te”, ja que el foc és un símbol de vida i de puresa. Es pot veure una hipèrbole i també una personificació de les flors, en aquest cas els clavells, i rememora tot a una escena de color vermell, es com una imatge visual ja que clavells són de color vermell, al igual que el foc.

A la segona estrofa podem veure com el poeta fa una derivació del vidre, un encabalgament quan diu “les pluges ploren fan damunt els vidres”, una personificació de les pluges perquè aquestes no ploren i per últim quan diu “fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre cant” és un quiasme que és quan les paraules estam encreuades.

A la tercera podem comprovar el desig del poeta en el que es veu que al poeta li agradaria que per honorificar el dia del seu sant, el carrer de Montcada l’abracés, l’honorés. (personificació) 

A l’última estrofa podem veure com el poeta diu que ella es tan preciosa, simpàtica, brillant, esplèndida, tan plena de goig que no troba cap pedra ni cap diamant que pugui igualar-la, és a dir, que pugui regalar-li per recompensar d’alguna manera tots aquests atributs bells que ella te.

      Anàlisi formal

Aquest poema consta de 4 estrofes, la primera i la tercera estrofa consten de 3 versos, la segona de 4 versos i l’última estrofa consta de 2 versos.  Podem dir que és un vers anisosil·làbic perquè indica que els versos no tenen regularitat en quant el número de síl·labes mètriques. Podem veure que al tercer vers de cada síl·laba acaba en “nt” i això és un element a destacar. Són versos d’art menor. Temàticament podem dir que és un madrigal que canta a l’amor. Un madrigal és una composició que s’utilitzava al renaixement per parlar de temàtica delicada i amorosa, es un meravellós exemple d’una poesia no molt conceptista, es a dir, molt formal en la qual la forma es molt cuidada quan en realitat el concepte es simplement una dedicació bella i estilitzada a una amiga. El que es rellevant es la forma, com veiem a molts poemes posteriors com per exemple L’estiu ple de sedes.

Les figures retòriques que podem trobar són la personificació, la hipèrbole, la derivació, l’encabalgament i un quiasme.

       Conclusió

Aquest poema escrit per Rosselló-Pòrcel, pertany al tercer llibre d’aquest, Ímitació del foc, i al primer apartat, Fira encesa. És un madrigal que canta a l’amor i que va dedicat a Mercedes Montañola que era una amiga seva de la Universitat i a la qual la descrivia amb molt bones paraules.

Podem veure com Rosselló-Pòrcel deixa de banda la seva contenció. Com ja he dit el foc és un element molt important al qual se’l fa referència no només en el títol del llibre al qual pertany el poema sinó també dins del poema en alguns versos.