Si ran de la parada veieu el "tram" passar
tot ple de "smarts" o gent de la pescateria,
sota un gran feix de plomes eternament hi ha
la bella dama del tramvia.
La nua el seu ermini gelós com un serpent;
sa gorja mal coberta la voluptat exhala;
deurà parlar, quan parli, melodiosament:
és de París o Guatemala.
Tot d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit
dins el brogit del tròlei i de la baluerna,
i es decandeix llavores la flama del sentit.
Mes, si poguéssim, ¿fora eterna?
¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,
val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada;
si gaire l'escatíem, no fora tanmateix
com la copsà la llambregada.
Car la beutat, o baixa quan hem pujat -ço és…
la nostra maniobra subtil resulta vana-,
o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues",
sollant la parla catalana.
I no hi ha més manera: la dama corre avall
o bé de dispesera tot d'una pren la fila.
Anem a peu, poetes, car la beutat defall
en el topant on hom enfila.
Jovent, ¿oh tu que cerques la joia o el renom!,
no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria.
Totes les esperances de l'avenir són com
la bella dama del tramvia.
Auques i Ventalls
1. Parafraseig
del poema
A la primera estrofa se’ns situa l’espai, la parada d’un
tramvia, probablement un de Barcelona. Ens
parla de la diversitat de gent que es pot trobar en un tramvia, destaca una dama molt bella. Quan anomena
aquesta senyora, diu que és eterna, volent dir que sempre perdurarà el seu
recorden la seva memòria.
Durant tota la segona estrofa, Carner ens descriu com és
aquesta dama, un dama que desperta desig i és molt bella. Suposa que deu ser
d’un país exòtic o molt civilitzat.
A la tercera estrofa sap que el tramvia s’allunyarà i
perd el sentiment que hi havia. És per això que acaba l’estrofa amb el dubte de
pujar o no al tramvia i dubta de que si puja, la dona sigui tan perfecta.
Comença la quarta estrofa, responent la pregunta que
s’havia qüestionat anteriorment. Diu que més val que s’allunyi ja que si la
coneixes bé, la realitat xocaria fortament amb el que havia imaginat en un
principi (ell l’havia idealitzat).
És en la cinquena estrofa quan comença a desmerèixer i
desprestigiar la dama. Xoca amb la realitat per què ella baixa al passeig de
Gràcia i el seu parlar melodiós és en realitat un parlar vulgar. S’ha de
anomenar que pues és un castellanisme i per tant incorrecte.
La següent estrofa continua parlant de la realitat en la
que la dama es veu desprestigiada, segons el seu comportament o la seva forma
de parlar.
En la última estrofa fa una crida al jovent a què no
siguin fantasiosos, que a la fi totes les il·lusions són com la bella dama del
tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta una decepció.
2. Situar
el poema en el seu llibre
El poema “La bella dama del tramvia”, està situat dins
del llibre “Auques i Ventalls”,
escrit l’any 1914 per Josep Carner.
Aquesta obra la situem durant la època del Noucentisme,
moment de plena expansió i d'un Carner escriptor, essencialment poeta, ja
consolidat i amb una intensa activitat social cultural i política.
Auques i ventalls és un llibre, com el seu nom vol
indicar, de reflexió i descripció dels aspectes populars de Barcelona, entenent
com a tals no únicament els propis del poble sinó també els més coneguts, els
que al poeta li semblen característics d'una Barcelona dinàmica, en
transformació, on convivia gent de diverses aspiracions, on hi havia indrets o
elements urbans remarcables, on es produïen situacions, esdeveniments, modes,
dignes de ser recordats. Tot això amb una bona dosi d'humor i ironia i
embolcallat en unes formes mètriques tradicionals i populars com, per exemple,
l'auca, al costat d'altres tan elaborades i pròpies de la poesia culta com el
sonet.
3. Anàlisi
formal
Aquest poema consta de 7 estrofes on s’alternen versos alexandrins
i octosíl·labs. Hi ha alternança de versos aguts i plans. L'esquema estròfic és
l'encadenament ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN, de rima consonant i art
major. Es tracta de quartets irregulars de versos encadenats.
El tema d’aquest poema és l’amor fugaç de caire urbà, idealitzant
així la dama, però fent que sigui un rècord fugaç i a la vegada etern i bell. En
la primera estrofa hi ha una antítesi on fa un doble contrast: d'una banda per
la referència als “smarts” i a la gent de la pescateria, feta gairebé
despectivament.
4. Conclusió
Aquest poema pertany a l’etapa noucentista de Carner on
constitueix a la primera formulació de l’estètica noucentista. Auques i
ventalls és considerat el millor exponent de l’humorisme de Carner. En “La
bella del tramvia” podem observar una poesia objectiva, parteix d’una imatge
per evocar allò que pretén dir-nos. En aquest poema trobem una crítica cap a
les il·lusions perquè ens enganyen, ja que a la realitat les coses no són com
les hem imaginat. Idealitza la dama, però fa que sigui preferible un moment
fugaç, però aquest a la vegada serà etern, ja que si realment l’arribés a
conèixer bé, se’n portaria una decepció.
