LA BELLA DAMA DEL TRAMVÍA

Si ran de la parada veieu el "tram" passar

tot ple de "smarts" o gent de la pescateria,

sota un gran feix de plomes eternament hi ha

la bella dama del tramvia.

La nua el seu ermini gelós com un serpent;

sa gorja mal coberta la voluptat exhala;

deurà parlar, quan parli, melodiosament:

és de París o Guatemala.

Tot d'una que l'heu vista, s'allunya a l'infinit

dins el brogit del tròlei i de la baluerna,

i es decandeix llavores la flama del sentit.

Mes, si poguéssim, ¿fora eterna?

¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,

val més que amb sa llegenda s'allunyi benaurada;

si gaire l'escatíem, no fora tanmateix

com la copsà la llambregada.

Car la beutat, o baixa quan hem pujat -ço és…

la nostra maniobra subtil resulta vana-,

o resta, i és de Gràcia i de segur diu "pues",

sollant la parla catalana.

I no hi ha més manera: la dama corre avall

o bé de dispesera tot d'una pren la fila.

Anem a peu, poetes, car la beutat defall

en el topant on hom enfila.

Jovent, ¿oh tu que cerques la joia o el renom!,

no siguis mai fantàstic, que el dol et colpiria.

Totes les esperances de l'avenir són com

la bella dama del tramvia.

 

Auques i Ventalls

1.    Parafraseig del poema

A la primera estrofa se’ns situa l’espai, la parada d’un tramvia, probablement un de Barcelona.  Ens parla de la diversitat de gent que es pot trobar en un tramvia,  destaca una dama molt bella. Quan anomena aquesta senyora, diu que és eterna, volent dir que sempre perdurarà el seu recorden la seva memòria.

Durant tota la segona estrofa, Carner ens descriu com és aquesta dama, un dama que desperta desig i és molt bella. Suposa que deu ser d’un país exòtic o molt civilitzat.

A la tercera estrofa sap que el tramvia s’allunyarà i perd el sentiment que hi havia. És per això que acaba l’estrofa amb el dubte de pujar o no al tramvia i dubta de que si puja, la dona sigui tan perfecta.

Comença la quarta estrofa, responent la pregunta que s’havia qüestionat anteriorment. Diu que més val que s’allunyi ja que si la coneixes bé, la realitat xocaria fortament amb el que havia imaginat en un principi (ell l’havia idealitzat).

És en la cinquena estrofa quan comença a desmerèixer i desprestigiar la dama. Xoca amb la realitat per què ella baixa al passeig de Gràcia i el seu parlar melodiós és en realitat un parlar vulgar. S’ha de anomenar que pues és un castellanisme i per tant incorrecte.

La següent estrofa continua parlant de la realitat en la que la dama es veu desprestigiada, segons el seu comportament o la seva forma de parlar.

En la última estrofa fa una crida al jovent a què no siguin fantasiosos, que a la fi totes les il·lusions són com la bella dama del tramvia, que quan un s’hi acosta s’emporta una decepció.

2.    Situar el poema en el seu llibre

El poema “La bella dama del tramvia”, està situat dins del llibre “Auques i Ventalls”, escrit l’any 1914 per Josep Carner.

Aquesta obra la situem durant la època del Noucentisme, moment de plena expansió i d'un Carner escriptor, essencialment poeta, ja consolidat i amb una intensa activitat social cultural i política.

Auques i ventalls és un llibre, com el seu nom vol indicar, de reflexió i descripció dels aspectes populars de Barcelona, entenent com a tals no únicament els propis del poble sinó també els més coneguts, els que al poeta li semblen característics d'una Barcelona dinàmica, en transformació, on convivia gent de diverses aspiracions, on hi havia indrets o elements urbans remarcables, on es produïen situacions, esdeveniments, modes, dignes de ser recordats. Tot això amb una bona dosi d'humor i ironia i embolcallat en unes formes mètriques tradicionals i populars com, per exemple, l'auca, al costat d'altres tan elaborades i pròpies de la poesia culta com el sonet.

3.    Anàlisi formal

Aquest poema consta de 7 estrofes on s’alternen versos alexandrins i octosíl·labs. Hi ha alternança de versos aguts i plans. L'esquema estròfic és l'encadenament ABAB CDCD EFEF GHGH IJIJ KLKL MNMN, de rima consonant i art major. Es tracta de quartets irregulars de versos encadenats.

El tema d’aquest poema és l’amor fugaç de caire urbà, idealitzant així la dama, però fent que sigui un rècord fugaç i a la vegada etern i bell. En la primera estrofa hi ha una antítesi on fa un doble contrast: d'una banda per la referència als “smarts” i a la gent de la pescateria, feta gairebé despectivament.

4.    Conclusió

Aquest poema pertany a l’etapa noucentista de Carner on constitueix a la primera formulació de l’estètica noucentista. Auques i ventalls és considerat el millor exponent de l’humorisme de Carner. En “La bella del tramvia” podem observar una poesia objectiva, parteix d’una imatge per evocar allò que pretén dir-nos. En aquest poema trobem una crítica cap a les il·lusions perquè ens enganyen, ja que a la realitat les coses no són com les hem imaginat. Idealitza la dama, però fa que sigui preferible un moment fugaç, però aquest a la vegada serà etern, ja que si realment l’arribés a conèixer bé, se’n portaria una decepció.