LES FORMIGUES

 

Més que molta gent que tresca,

som poble civilitzat;

sota terra o entre fustes

vivim en comunitat.

Als mascles se'ls veuen ales,

prestigis poc duradors;

d'ales gaudeixen les reines...

fins que ja se'ls hagin fos.

En terra com entre fustes

duent ales o minvats,

som, en lloc d'incerta colla,

països organitzats;

tenim –bo i dissimulant-ho

als estúpids, als dolents -,

col·legis per la xicalla

i magatzem d'aliments.

Si hi ha sol, fem passejades

i si plou, restem al cau:

no podríem viure sense

terra amiga ni cel blau.

Bestiàri (1964)

     1.- Parafraseig del poema:
 

Primera estrofa: explica com conviuen les formigues en comunitat. S’estableix relació entre les formigues i els habitants d’un poble

Segona estrofa: parla d’una característica de les femelles reines i els mascles: les ales.

Tercera estrofa: explica el treball dur i sacrificat que fan aquests insectes.

Quarta estrofa: explica el que arriben a aconseguir gràcies al seu treball ben fet i organitzat

Cinquena estrofa: parla d’activitats que duen a terme que poden ser perfectament traspassades als humans.

     2.- Situar el poema en el seu llibre

Pertany al llibre Bestiari (1964), que correspon a l’última etapa de Carner com a poeta (1958 fins 1870)

–     Està compost de 154 poemes

–     Cada poema relacionat amb un animal

–     Posats en ordre alfabètic

Vol expressar la semblança de molts comportaments humans amb els dels animals.

     3.- Anàlisi formal
 

Les formigues és un poema format per cinc estrofes de quatre versos heptasíl·labs.

La rima és consonant en els versos parells i lliure en els versos senars.

L’esquema métric és: 7- 7a 7- 7a 7- 7b 7- 7b 7- 7c 7- 7c 7- 7d 7- 7d 7- 7e 7- 7e

El tema del poema és la vida de les formigues com a metàfora de la dels ésser humans.

El tòpic d'aquest poema està situat en l'apartat de la vida ideal i el que s'acosta més és una utopia, que vol dir que és la concepció d'una societat ideal, d'un món imaginari que forà desitjable assolir algun dia.

Figures retòriques: metàfora (formigues i humans actuem igual).

     4.-  Conclusió

Poema de 5 estrofes que  pertany al llibre Bestiari. Va ser escrit en la ultima etapa de Carner com a poeta. Explica la vida de les formigues i compara aquest tipus de vida amb la dels humans, Carner va "pintar" amb conceptes d'animals els poemes. Realment el que vol transmetre es que podem viure sense guerres, de forma civilitzada i treballant sense problemes, com ho fan les formigues.